Del cuplet a la sarsuela

Le Croupier estrena a Temporada Alta l’espectacle ‘Dinamita La Sarsuela’, una reivindicació de “l’òpera de les classes populars”, que també portarà a El Molino

780_0008_5525657_f9e78c1bd02e2c1e84774cd259cda93f

Font: Xavi Castillon. El Punt. 20.10.2016

Continuant la seva tasca de recuperació del llegat musical del Paral·lel barceloní, iniciada ara fa dos anys amb Esperança Dinamita, el grup gironí Le Croupier presenta ara l’espectacle Dinamita La Sarsuela , que estrenarà demà al Teatre Municipal de Girona (21 h, de 8 a 18 euros), dins de Temporada Alta. Dinamita La Sarsuela es va presentar ahir a la premsa a El Molino de Barcelona, on l’espectacle també es podrà veure els diumenges 6, 13 i 20 de novembre en sessions matinals de sarsuela-vermut. El primer semestre de l’any vinent començarà la gira per la resta del país.

Si Esperança Dinamita se centrava en els cuplets, els foxtrots i els xarlestons que les vedets cantaven als teatres del Paral·lel en les primers dècades del segle XX, Dinamita La Sarsuela salta a aquest gènere líric que també va ser molt popular als mateixos escenaris: “La sarsuela va ser l’òpera de les classes populars, el teatre líric per a tothom. La sarsuela es relaciona molt amb Madrid, però també va haver-hi una gran producció de sarsueles catalanes entre la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del XX. Al gran arxiu històric que té la SGAE a Barcelona he trobat unes 3.000 obres de teatre líric català”, explica Carles Cors (la Cellera de Ter, 1981), líder de Le Croupier i àlter ego del misteriós personatge cabareter que dóna nom al grup des de fa nou anys. Cors, que ha estudiat musicologia, remarca que “el cuplet era més picant, mentre que la sarsuela sempre va ser més innocent i costumista, i també va tenir un paper molt important en la normalització lingüística del català ”.

Entre les 11 cançons que han seleccionat de diferents sarsueles per a aquest espectacle amb direcció escènica de Mont Plans –i per al CD corresponent–, hi ha La Santa Espina, que Enric Morera i Àngel Guimerà van compondre per a la sarsuela homònima, i també altres temes com ara El tremolor, La dona és una nina, Visca en Peroi! –“El primer gran torero internacional que va tenir Catalunya”–, La Paula té unes mitges, Mandanga i La dona que vol ser-ne policia. “Nosaltres no les interpretem amb veus líriques, sinó que les portem al nostre terreny, com amb els cuplets”, diu Cors, que comparteix la part vocal amb Aina Sánchez. Completen el grup David Benítez (contrabaix), Faló Garcia (guitarra), Xevi Quiño (bateria), Josep Picot (trompeta), Raül Sànchez (trombó i fiscorn), David Sànchez (piano) i Toni Huertas (teclats).

I continua el misteri sobre Esperança Dinamita, la vedet gairebé mítica que connecta els dos espectacles. “Hem rebut una denúncia de l’Associació de Vedets Internacionals, que ens acusa d’haver malversat fons públics per inventar-nos una vedet inexistent. El jutge els ha donat la raó i ens ha deixat triar entre pagar una multa inassumible o fer un espectacle que reivindiqui un gènere d’interès patrimonial com la sarsuela”, explica Cors. Tota aquesta polèmica s’explicarà demà al Municipal en un especial del programa Equipo de investigación, conduït per la seva presentadora habitual, Glòria Serra.