Del cuplet a la sarsuela

Le Croupier estrena a Temporada Alta l’espectacle ‘Dinamita La Sarsuela’, una reivindicació de “l’òpera de les classes populars”, que també portarà a El Molino

780_0008_5525657_f9e78c1bd02e2c1e84774cd259cda93f

Font: Xavi Castillon. El Punt. 20.10.2016

Continuant la seva tasca de recuperació del llegat musical del Paral·lel barceloní, iniciada ara fa dos anys amb Esperança Dinamita, el grup gironí Le Croupier presenta ara l’espectacle Dinamita La Sarsuela , que estrenarà demà al Teatre Municipal de Girona (21 h, de 8 a 18 euros), dins de Temporada Alta. Dinamita La Sarsuela es va presentar ahir a la premsa a El Molino de Barcelona, on l’espectacle també es podrà veure els diumenges 6, 13 i 20 de novembre en sessions matinals de sarsuela-vermut. El primer semestre de l’any vinent començarà la gira per la resta del país.

Si Esperança Dinamita se centrava en els cuplets, els foxtrots i els xarlestons que les vedets cantaven als teatres del Paral·lel en les primers dècades del segle XX, Dinamita La Sarsuela salta a aquest gènere líric que també va ser molt popular als mateixos escenaris: “La sarsuela va ser l’òpera de les classes populars, el teatre líric per a tothom. La sarsuela es relaciona molt amb Madrid, però també va haver-hi una gran producció de sarsueles catalanes entre la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del XX. Al gran arxiu històric que té la SGAE a Barcelona he trobat unes 3.000 obres de teatre líric català”, explica Carles Cors (la Cellera de Ter, 1981), líder de Le Croupier i àlter ego del misteriós personatge cabareter que dóna nom al grup des de fa nou anys. Cors, que ha estudiat musicologia, remarca que “el cuplet era més picant, mentre que la sarsuela sempre va ser més innocent i costumista, i també va tenir un paper molt important en la normalització lingüística del català ”.

Entre les 11 cançons que han seleccionat de diferents sarsueles per a aquest espectacle amb direcció escènica de Mont Plans –i per al CD corresponent–, hi ha La Santa Espina, que Enric Morera i Àngel Guimerà van compondre per a la sarsuela homònima, i també altres temes com ara El tremolor, La dona és una nina, Visca en Peroi! –“El primer gran torero internacional que va tenir Catalunya”–, La Paula té unes mitges, Mandanga i La dona que vol ser-ne policia. “Nosaltres no les interpretem amb veus líriques, sinó que les portem al nostre terreny, com amb els cuplets”, diu Cors, que comparteix la part vocal amb Aina Sánchez. Completen el grup David Benítez (contrabaix), Faló Garcia (guitarra), Xevi Quiño (bateria), Josep Picot (trompeta), Raül Sànchez (trombó i fiscorn), David Sànchez (piano) i Toni Huertas (teclats).

I continua el misteri sobre Esperança Dinamita, la vedet gairebé mítica que connecta els dos espectacles. “Hem rebut una denúncia de l’Associació de Vedets Internacionals, que ens acusa d’haver malversat fons públics per inventar-nos una vedet inexistent. El jutge els ha donat la raó i ens ha deixat triar entre pagar una multa inassumible o fer un espectacle que reivindiqui un gènere d’interès patrimonial com la sarsuela”, explica Cors. Tota aquesta polèmica s’explicarà demà al Municipal en un especial del programa Equipo de investigación, conduït per la seva presentadora habitual, Glòria Serra.

Tinglado d’Arts Escèniques a Fira Tàrrega 2015

 

logo firatarrega

Tinglado d’Arts Escèniques estarà present a FiraTàrrega 2015 presentant l’espectacle Esperança Dinamita de Le Croupier els dies 11, 12 i 13 de setembre, respectivament a l’Espai Moritz.

http://www.firatarrega.cat/fira/programa/2015/22/esperanca-dinamita

També ens podreu trobar a l’estand 23 de la Llotja de professionals, on trobareu més informacions de les altres companyies: Companyia Terranegra, Patrícia Pardo, Meritxell Yanes i Tuvalú Produccions!

 

Le Croupier obre a Bescanó la gira més explosiva

http://www.elpunt.cat

Font: El Punt. 25.01.2015

El grup gironí Le Croupier portarà aquesta tarda al Teatre de Bescanó el seu últim espectacle, Esperança Dinamita (18 h, 9 i 12 euros), un espectacle musical i audiovisual basat en la vida d’una misteriosa vedet de l’època daurada del Paral·lel barceloní, a principis del segle XX.

Esperança Dinamita inicia avui a Bescanó la seva gira, després d’haver-se estrenat l’octubre passat al Teatre Municipal de Girona, dins del festival Temporada Alta, i d’haver-se presentat fins i tot a El Molino, l’últim temple del Paral·lel que simbolitza Esperança Dinamita, on se’n van programar diverses funcions, amb un important èxit de públic.

La gira d’Esperança Dinamita inclou, de moment, les següents dates ja confirmades: el 21 de març a la sala Luz de Gas, de Barcelona, en el marc del festival Barnasants; el 25 de març al Teatre Kursaal de Manresa; el 18 d’abril al Teatre de la Cellera de Ter; el 15 de juliol a la festa major de Palafrugell, i el 17 d’octubre al Centre Cultural de Terrassa.

Le Croupier pasa revista al Paral·lel

 

Font: El Periódico. 28.10.2014

Se llamaba Consol García pero se ganó el sobrenombre de Esperança Dinamita por su explosiva irrupción como vedete en el luminoso y festivo Paral·lel de principios del siglo XX. La banda gerundense Le Croupier, liderada por el cantante y compositor Carles Cors, ha apostado por rescatar a la artista y reivindicar el género de la revista con un espectáculo que se instalará en El Molino a partir del 14 de noviembre tras su estreno este martes en el festival de Temporada Alta (Teatre Municipal). La actriz Mont Plans, la cantante y actriz Aina Sánchez y la vedete Merche Mar, superviviente del viejo Molino de plumas y brillos, se han sumado a un juego escénico que ha contado con la dramaturgia de Josep Maria Miró y la dirección escénica de Xavier Pujolràs.

‘Esperança Dinamita (cançons de revista)’ baraja las cartas de concierto, musical y obra teatral intercalando 14 canciones entre segmentos de un documental realizado por Albert Blanch que combina imágenes de antaño con testimonios de hoy que recuerdan a la vedete. «Tuvo un gran boom aunque su trayectoria fue muy fugaz y hoy es una gran desconocida», cuenta Cors. Por supuesto, no lo es para el enciclopédico Xavier Albertí, director del TNC y tenaz rescatador de las ‘varietés’.

Fue él quien sugirió restituirla cuando el grupo le planteó su intención de viajar al glorioso Paral·lel. «La idea de esta propuesta surgió de los espectáculos de Albertí, especialmente ‘Taxi… al TNC’.Gracias a él accedimos a auténticas reliquias de los grandes compositores de la revista y pudimos rescatar este patrimonio vital poco recordado de cuando la avenida era nuestro Broadway, una auténtica olla a presión del espectáculo. Trasladamos aquellas canciones a nuestro timbre y tamiz», explica el cantante de Le Croupier, encantado de estrechar los vínculos con el teatro, donde ya ha trabajado como creador de los espacios sonoros de obras como ‘Nerium Park’ y ‘Estripar la terra’, ambas de Josep Maria Miró.

PARA GENTE JOVEN / Los cuplés, foxtrots, charlestón, pasodobles, chotis o tangos de la época llegan a escena adaptados al moderno envoltorio de una formación con guitarra eléctrica, batería, contrabajo y piano que ha publicado tres discos (‘Me han dicho que…’, ‘Presunto Tocador’ y ‘Lesió per tensió repetitiva’) en sus seis años de trayectoria. «Este espectáculo, que tiene una versión reducida para espacios abiertos, está pensado para gente joven. Nos gustaría despertar el interés de los de nuestra generación por la revista, de la misma manera que nos ha atrapado a nosotros», cuenta Cors, nacido en Cellera de Ter en 1981. La veterana Plans lo confirma: «No es una propuesta nada rancia. Tiene un ‘look’ muy joven y divertido, para todos los públicos».

Títulos tan sugerentes como ‘El tango de la cocaïna’, ‘L’ex-regidor’, ‘Niní’, ‘Vaselina’ o ‘Shimy-Shimy’ integran un repertorio osado y sin tabús que conecta con la actualidad de hoy. «Las letras hablan de drogas, homosexualidad, corrupción, catalanismo… Están a la orden del día», apostilla el líder de Le Croupier.

Le Croupier rejoveneix el cuplet en el nou espectacle «Esperança Dinamita»

le-croupier

Font: Diari de Girona. 29.10.2014

BARCELONA | EFE/ACN Després de sis anys i tres discos, la banda gironina Le Croupier fa la seva primera immersió en el món teatral amb Esperança Dinamita (Cançons de revista), un espectacle instal·lat en els anys 10 i 20 del segle XX, el moment més animat del Paral·lel de Barcelona, quan, segons l’intèrpret principal, el cellarenc Carles Cors, “el barri era una olla de pressió d’espectacles”.

L’obra és també un homenatge a “l’explosiva” vedet Esperança Dinamita, mitjançant un viatge per la biografia d’aquesta desconeguda artista.
L’espectacle s’estrenarà avui al Teatre Municipal de Girona, programat pel festival Temporada Alta, i iniciarà després vida al Molino de Barcelona, on es podrà veure del 14 al 30 de novembre.

Esperança Dinamita, que serà un concepte de concert amb 14 cançons barrejat amb obra de teatre, anirà en tot moment vinculat al documental d’Albert Blanch dedicat a la popular vedet. El documental inclou testimonis actuals de familiars i records de la Dinamita.

L’objectiu de l’espectacle és recuperar i reivindicar bona part del repertori musical de l’anomenat “gènere de la revista”, originari dels cabarets berlinesos i parisencs i molt presents als teatres que omplien l’avinguda del Paral·lel de Barcelona.

Carles Cors, intèrpret principal de Le Croupier, va assegurar ahir que “com a músic, l’interès per aquest gènere musical és molt gran” perquè “es tracta d’un patrimoni vital d’aquest país que poques vegades recordem amb el pes que mereix”.

Ja des de finals del segle XIX, el gènere va arrelar ràpidament a la ciutat, i va deixar rere el seu pas centenars de cançons, textos, coreografies i acrobàcies.

L’espectacle va néixer d’una trobada amb el director teatral Xavier Albertí, que ha anat recopilant partitures de cançons de l’època d’or del Paral·lel i té a casa seva autèntiques joies”.

“El que hem fet és agafar aquestes partitures per submergir-nos-hi, girar-les, i posar-les del dret i del revés”, ha afirmat Cors.
Assegura el líder de Le Croupier que han intentat “ser fidels a la nostra tímbrica portant les cançons al nostre terreny, amb el màxim respecte possible”.

L’espectacle està dirigit per Xavier Pujolràs, i interpretat per Carles Cors, Faló Garcia, Xevi Quiño, Toni Huertas, David Benítez, Josep Picot i Raúl Sànchez, intèrprets del grup Le Croupier.

A més, hi participaran dues artistes convidades com són Aina Sánchez i Mont Plans.

“A partir de la troballa d’Esperança Dinamita, que ens va deixar fascinats, vam decidir que la presència d’Aina podia tenir relació amb la nostra estimada Esperança”, va afirmar Pujolràs ahir en la roda de premsa de presentació, a Barcelona.

L’obra pretén fer renéixer “la brillantor” del Paral·lel dels anys trenta, quan aquest carrer era el Broadway barceloní.

“L’espectacle té molta brillantor però no és gens ranci”, va insistir Mont Plans, i va elogiar “el tamís modern” pel qual Le Cropuier ha passat els temes musicals, que “segur que agradaran tant a la gent jove com a la gent gran”.

Le Croupier revive la gloria del Paral.lel con el espectáculo ‘Esperança dinamita’

 not1

Fuente: La Vanguardia Escenarios

Mont Plans y Merche Mar colaboran en el nuevo proyecto de Carles Cors, que se presenta en Temporada Alta y El Molino

Esperança Dinamita fue, como su peligroso apodo indica, una explosiva vedette de los tiempos gloriosos del Paral.lel, antes de la Guerra Civil. Pero su paso por el mundo de la revista, aunque sonado, fue efímero, y no ha quedado de ella la profunda marca dejada por artistas como Raquel Meller. Por lo menos, hasta ahora. Porque hoy martes se presenta en el festival Temporada Alta –en el Teatre Municipal de Girona- Esperança dinamita (Cançons de revista), un espectáculo que recorre su vida y su tiempo y que se podrá ver en El Molino del 14 al 30 de noviembre. Un espectáculo repleto de los grandes éxitos que se popularizaron en el Paral.lel de principios del siglo XX, incluido El tango de la cocaína, y que supone un nuevo desafío para la banda musical Le croupier, encabezada por Carles Cors, que es la que protagoniza el espectáculo junto a actrices como Mont Plans y Aina Sánchez y a la vedette Merche Mar.

Para Cors (La Cellera de Ter, 1981), se trata de dar la oportunidad a las nuevas generaciones de que “puedan descubrir y enamorarse” de un repertorio que a él le ha conquistado y que, lamenta, está muy abandonado. “Si no fuera por Xavier Albertí –actual director del Teatre Nacional de Catalunya- quizá me lo habría perdido, y pesa mucho a nivel social, cultural, dice muchas cosas de Barcelona”, advierte. Y cuenta que ha sido el universo del mítico Paral.lel de inicios del siglo XX que ha ido recuperando estos años Albertí a través de espectáculos como La corte del faraón, Vida privada o Taxi al TNC!, pero también de la exposición que montó en el CCCB, lo que le ha empujado a realizar este espectáculo que es un punto de inflexión para su banda, que se ha hecho un hueco en el mercado con discos como Me han dicho que…, Presunto tocador y Lesió per tensió repetitiva, con producción de Marc Parrot.

Porque por primera vez suben al escenario a cantar temas que no son suyos, foxtrots, tangos y cuplés muchas veces compuestos para una vedette y un piano y que han tenido que adaptar a su sonido característico, aunque Cors cree que es lo de menos porque lo importante de estas canciones suelen ser las letras, que en aquellos años tratan asuntos como la homosexualidad, el feminismo o el catalanismo. Catorce temas del Broadway barcelonés como El papisot, La vaselina, La pulga o L’ex-regidor – “la hemos rebautizado como L’ex-president, porque es de una actualidad tremenda cien años después y eso nos tendría que hacer reflexionar”- que se alternan en escena con las imágenes de un documental realizado por Albert Blanch que va descubriendo quién fue realmente Esperança Dinamita, nacida en Vallfogona en 1881 y llegada a Barcelona con sus padres, donde pasaría como un cometa por el Paral.lel.

Además Mont Plans, Aina Sánchez y la vedette Merche Mar el montaje cuenta con la dramaturgia de Josep Maria Miró y la dirección de Xavier Pujolràs, y tiene una versión para sala –la que se verá en Temporada Alta y El Molino- pero también otra para ir de gira, sin proyección del documental y sobre una caravana del circo Raluy que funcionará como un cabaret portátil.